Les ones de xoc en fisioteràpia són una impressionant teràpia recuperadora de les lesions. Són ones acústiques d’alta freqüència i energia, similars a ultrasons però de major freqüència i densitat, que s’apliquen en el teixit lesionat mitjançant un capçal a la zona afectada amb l’objectiu de recuperar-lo.
Interactuen amb el teixit promovent la seva reparació accelerada i el creixement cel.lular, i les seves principals avantatges son la recuperació funcional, tals com l’aliviament del dolor i la recuperació de la mobilitat.
La propagació de les ones radials ha de ser expansiva. No es focalitza l’energia en un punt final i la seva eficàcia en la transmissió d’energia comença a disminuïr lleument i de manera progressiva a uns 3,5 centímetres de profunditat. Aquest tipus d’ona de xoc és el més empleat en fisioteràpia degut a que la majoria d’estructures diana (tendons, musculatura, os, lligaments…) no es troben a una gran profunditat. Al no focalitzar-se sobre un punt, els riscs o efectes secundaris associats son menors.
Els seus efectes son:
Analgèsics: per la destrucció de terminacions nervioses no mielinitzades, per inhibició medular i inhibició de les terminacions nervioses per alliberament d’endorfines.
Antiinflamatoris: per degradació dels mediadors de la inflamació per hipertèrmia induïda.
Augment temporal de la vascularització i activació de l’angiogènesi o formació de nous vasos sanguinis.
Ruptura i absorció dels dipòsits càlcics.
Neo-osteogènesi en processos de pseudoartrosi i retrards de consolidació: l’efecte fisiològic, en aquest cas, es produeix per l’estimulació osteogènica (osteonectina) per micronització osteogènica.
Indicacions:
- Epicondilitis i epitrocleitis: és una patologia caracteritzada per dolor a la cara externa i/o interna del colze, sobre l’epicòndil (prominència òssia més externa del colze), com a resultat d’una tensió mantinguda o per sobreesforços repetits.
- Tendinitis i tendinopaties cròniques: la tendinopatia crònica comporta una inflamació dels tendons que perdurarà en el temps.
- Tendinopaties calcificants: és una patologia comuna en l’espatlla i produeix dolor.
- Entesitis aquília: que és la tendinitis a la inserció del tendó d’Aquiles.
- Fascitis plantar i espoló calcani.
- Fibrosi muscular postraumàtica: davant una mala recuperació i/o consolidació d’un traumatisme muscular quan hi ha fibrositat per acumulació de fibres de col.lagen.
- Osteocondritis i necrosi avascular: pèrdua de vitalitat d’un os i enfermetat resultat de la pèrdua temporal o permanent de l’entrada de sang als ossos.
- Accions sobre el tendó.
- Resposta mitogènica i morfogènica: és a dir, que afavorirà la mitosi cel.lular i, per tant, la regeneració tisular. Per una altra banda, augmenta la formació d’os, cartíl.lag o teixit conjuntiu nou.
- Augment de tenocits pel que els tendons s’aniran regenerant.
- Promou la neovascularització: pel que es generaran vasos sanguinis nous i la zona estarà revascularitzada.
Efectes secundaris:
- Inflamacions, vermellors, hematomes
- Petèquies
- Dolors
- Lesions de la pell en cas d’un tractament anterior amb cortisona
Normalment aquests efectes secundaris s’atenuen després d’entre 3-7 dies
Abans d’una nova sessió de tractament és precís comprobar que els efectes secundaris hagin desaparegut. Immediatament després d’un tractament només s’han de fer exercicis moderats.
Contraindicacions:
- Transtorns de la coagulació de la sang (hemofilia)
- Presa d’anticoagulants, sobretot Marcumar
- Trombosi
- Tumors, pacients amb carcinoma
- Embaràs
- Polineuropatia en el cas de diabetis mellitus
- Inflamacions agudes / Focus purulents en l’àrea de tractament
- Nens en edat de creixement
- Transtorns amb cortisona fins 6 setmanes